dimarts, 18 de novembre del 2014
ARRIBA L'HIVERN...I ELS MOCS TAMBÉ!
Sobre la Fisioteràpia Respiratòria, un article de la nostra fisioterapeuta Cinthia Leal
L'hivern s'acosta .... i els mocs també!
Què és?
La fisioteràpia respiratòria segons la SEPAR (Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia toràcica):
"És l'art d'aplicar unes tècniques físiques basades en el coneixement de la fisiopatologia respiratòria, i en l'atenció psicoemocional del pacient per prevenir, guarir o algunes vegades, tan sols estabilitzar les alteracions que afecten el sistema toràcic pulmonar". Arch Bronc. 2000, 36: 257-274
En quins casos estaria indicada?
-En malalties obstructives: Bronquitis, Bronquiolitis, Fibrosi Quística;
- En les condicions restrictives: Asma, Bronquiolitis, Debilitats musculars;
- En els trastorns de coordinació i ritme fono-respiratori: respiració bucal, estrès, ansietat i altres;
- En les tensions i contractures de la musculatura principal i accessòria de la respiració: Ex .: Diafragma, trapezis i escalens.
En els processos inflamatoris de bronquis, bronquiolitis com a resultat de la inflamació hi ha la producció de mocs. El fisioterapeuta utilitza tècniques físiques per ajudar a l'eliminació dels mocs, ja que cap medicament és capaç de fer-ho. El maneig d'aquests pacients es basa en mesures generals de suport.
Val la pena ressaltar que els nens menors de 2 anys no tenen la musculatura de l'arbre respiratori (traqueal) desenvolupat i per això la seva tos és ineficaç. Les maniobres físiques tenen com a objectiu ajudar a eliminar els mocs, permeabilitzar la via aèria i restablir la normalitat de la ventilació pulmonar.
Quins beneficis pot aportar?
- El nen quan respira millor menja i dorm millor (durant crisis de Bronquiolitis o Asma, per exemple)
- Una musculatura menys tensionada treballa millor i propicia una respiració més completa i eficaç
- Millora de la ventilació pulmonar
- Augment de la força muscular inspiratòria i expiratòria
- Augment de la capacitat vital
- Millor control i coordinació de la respiració
- Millora de la qualitat de vida (sobretot als malalts crònics)
Quina és la freqüència del tractament?
En els casos aguts, com en la bronquiolitis, són sessions breus realitzades cada 24-48horas (depenent de cada cas) fins a la resolució completa del quadre viral, que sol donar-se entre 7-10 dies.
Ja en el treball de reeducació del patró ventilatori, debilitats musculars i malalties cròniques, cal fer una valoració clínica per determinar objectius i estratègies terapèutiques a cada cas, definint així la freqüència i durada del tractament.
Quan buscar el Fisioterapeuta Respiratori?
- Quan el nen tingui els símptomes clàssics d'infecció vírica (VRS) com tos, febre, mocs, dificultat respiratòria, dificultat per menjar, entre d'altres, l'ideal és que després de la consulta amb el metge especialista contacti amb el Fisioterapeuta Respiratori per complementar el suport i col • laborar amb la resolució del quadre infecciós.
El tractament de la bronquiolitis aguda està fonamentat en quatre pilars: Medicamentós, Inaloteràpia, Fisioteràpia Respiratòria i informació als pares.
- I en tots els altres casos en què es presentin malalties o trastorns respiratoris freqüents i / o crònics: en l'asma (per prevenir les recaigudes entre crisi), en els problemes en la coordinació fono-respiratòria, en l'excés de tensió diafragmàtica, en les debilitats musculars i altres.
QUI RESPIRA MILLOR, VIU MILLOR! RESPIRACIÓ ÉS VIDA!
Per a demanar hora podeu trucar al 972 487 372 o info@centreparla.com
Autor: Cinthia Leal (col.legiada nº 10278)
Fisioterapeuta Postgraduada en Fisioterapia Respiratoria (Brasil) i Pediàtrica. Mestratge en Investigació en Ciències Pediàtriques.
dimarts, 1 de juliol del 2014
PROGRAMA CURS "BRAIN GYM® 101"
FORMACIÓ
EN KINESIOLOGIA EDUCATIVA “BRAIN GYM® 101” 32h
a
Centre de Logopèdia PARLA - Girona
BRAIN
GYM® és una branca de la
Kinesiologia destinada
a potenciar les habilitats d’aprenentatge innates de la persona per mitjà de la
comprensió del moviment i les seves relacions amb els patrons d’aprenentatge de
tot el cervell. Fou creada pel Dr. Paul Dennison a Califòrnia.
Consisteix
en una sèrie d’exercicis i protocols d’estimulació cerebral que potencien la
integració psico-sensorio-motora de la persona. Aquest treball recolza
l’assoliment dels objectius que ens plantegem, desbloquejant qualsevol factor
de tensió o estrès que pugui interferir.
De manera senzilla i eficient
descobriràs com aflorar tot el teu potencial en les activitats de la vida
diària.
Millora la memòria,
concentració, expressió, comunicació, integració hemisfèrica cerebral, connexió
cos-ment i benestar físic i emocional.
Molt
utilitzat en infants en edat escolar, en dificultats d’aprenentatge i de
desenvolupament, en adults en l’àmbit laboral, esportiu, etc, en geriatria com a preventiu i potenciador de
les funcions cerebrals i en disminucions físiques i psíquiques.
A QUI VA DIRIGIT
La formació està dirigida a professionals que vulguin ampliar els seus coneixements,
així com també a totes aquelles persones interessades en augmentar i millorar
el seu benestar personal i les seves habilitats cognitives. No és necessari
tenir cap formació prèvia.
METODOLOGIA
Curs teòric i pràctic. Es fa seguiment
guiat dels processos durant tota la formació.
FORMADORA
Àngels Xena Marsol
Kinesiòloga amb experiència en formació i consultoria.
Postgrau d’Ortokinesiologia per Universitat Ramón Llull.
Instructora de Brain Gym® - Kinesiologia Educativa per Educational
Kinesiology Foundation,
Instructora de Touch for Health per International Kinesiology
College,
Instructora d’Alliberador Holístic de l’Estrès amb Tècniques de Kinesiologia
Psicoenergètica,
Instructora de RESET-Kinergetics.
Instructora de metodologia Louise L. Hay.
Formació en Kinesiologia 3 in 1 Concepts, Advanced
Kinesiollogy, Kinesiologia Holística, Descodificació biològica original,
Teràpia floral.
CALENDARI
Dissabtes 27 setembre, 18 octubre i 22 novembre i diumenge 23
novembre 2014.
Horari: De 9 a
13,30h i de 15 a 18,30h.
LLOC
Centre de Logopèdia PARLA
c/ Pascual Prats 20, baixos. Girona
APORTACIÓ
400€. Possibilitat de pagament fraccionat.
CERTIFICACIÓ[1]
Diploma acreditat per Educational Kinesiology Foundation.
Places limitades. Reserves per ordre de matriculació. Grups reduïts.
[1] Per obtenir la
certificació cal haver assistit al 90% de la formació presencial i haver
realitzat totes les pràctiques i acreditacions requerides.
PROGRAMACIÓ
BRAIN GYM® 101
Repartides
entre els fonaments teòrics i la pràctica professional.
|
UNITAT FORMATIVA 1
|
|
¿Què és Brain Gym®, Gimnàtica
cerebral? Referents històrics.
|
|
“ El Noticing” – L’autobservació.
|
|
L’objectiu en una equilibració de Kinesiologia Educativa. Objectius
d’acció i verbals.
|
|
Concepte de PACE
|
|
PACE de l’Objectiu.
|
|
Introducció al test muscular qualitatiu.
|
|
L’equilibració en Edu-K, les 5 passes.
|
|
Activitat prèvia i activitat posterior.
|
|
Menú d’Aprenentatge: els 26 exercicis de Brain Gym®
|
|
L’anclatge en Edu-k.
|
|
Conceptes Canvi Alt / Canvi Baix.
|
|
La Remodelació de la Lateralitat de
Dennison.
|
|
Equilibracions: visió, audició, escriptura, moviment-coordinació,
actituds positives.
|
|
Exemple de casos pràctics.
|
|
Aplicacions de Brain Gym®
|
|
Protocols d’actuació.
|
|
UNITAT FORMATIVA 2 – BRAIN GYM® 2
|
|
Les
Tres Dimensions de la
Intel.ligència, model Paul Dennison.
|
|
Dimensió
de la lateralitat. Neocórtex.
Integració hemisfèrica. La Comunicació. Dreta/Esquerre.
|
|
Dimensió
del Centratge o Verticalitat. Cervell mamífer. Energia. La organització.
Dalt/ Baix.
|
|
Dimensió
de l’Enfoc. Cervell reptilià. Estrès postural. La Comprensió. Davant
/ Darrere.
|
|
Remodelació
de la
Lateralitat Tri-Dimensional de Paul Dennison.
|
|
Equilibració per Activitats de la vida diària.
|
|
Equilibració STT.
|
|
Equilibració d’ Ex-tensió.
|
|
Protocols
d’actuació.
|
diumenge, 9 de febrer del 2014
ÚLTIMES PLACES PEL "TALLER DE REEDUCACIÓ RESPIRATÒRIA APLICADA A L'ESTRÈS I L'ANSIETAT"
Aquesta és la nostra propera activitat, el dissabte 15 de febrer de 9 a 14h. Serà un taller bàsicament pràctic. Si us interessa, afanyeu-vos queden poques places.
dilluns, 23 de desembre del 2013
divendres, 15 de novembre del 2013
LA SÍNDROME DE MOEBIUS
Us presentem un article de la contra de la Vanguardia dedicat a la Marta Santodomingo, una gironina afectada per la Síndrome de Moebius, una afectació dels músculs facials, en la que podem fer intervenció els logopedes.
"No puedo sonreír, no puedo parpadear..., pero soy normal". Marta Santodomingo Clopés. La Contra de La Vanguardia
Marta Santodomingo Clopés, afectada del Síndrome de Moebius.
Tengo 18 años. Nací en Girona y vivo en Sarrià de
Ter. Soy estudiante de bachillerato artístico. No
tengo novio, pero me gustaría, un día, casarme y ser madre. No sé de
política. Soy católica. Toco el violín y el piano. ¡Siento lo mismo que cualquiera!, aunque no se note en mi
cara.
MOTOMOEBIUS
Mirada fija, boca abierta,
ni un músculo de su cara se mueve, habla sin labios y es muy valiente: da la
cara en esta entrevista para explicar qué es el síndrome de Moebius y
recordamos la riqueza del ser humano. Tiene que pasar por quirófanos y tiene
que relacionarse con los demás sin el código universal de la sonrisa y la mímica
facial (que tanto nos facilita la comunicación sin necesidad de hablar). Pero
Marta vive esa carencia con normalidad: -Soy normal y sé hacer cosas normales. Me la presenta María José Barreiro, presidenta de la Fundación Síndrome
de Moebius (www moebius.org),
que organiza la Motomoebius (26 de mayo), para familias afectadas.
Estás bien, Marta?
Sí.
¿Y cómo puedo saberlo?
Los que me conocen bien lo saben con sólo verme.
Pero no puedes sonreír.
No, pero cuéntame un chiste, ¡y me río!
Si el chiste es bueno.
¡O muy malo, ja, ja!
Pero tu rostro permanece siempre impávido, no
expresa nada...
Pero por dentro lo siento todo, todo.
¿Y cómo puedo saber lo que sientes?
¡Preguntándome! Y puedes fijarte en mis manos, si
las aprieto o retuerzo o están relajadas, y en los movimientos de mi cuerpo, en
las inclinaciones de cabeza...
¿Por qué tu rostro es inexpresivo?
Porque nací con el síndrome de Moebius...
¿Podrías describírmelo?
Sí, porque además de tenerlo, mi trabajo de investigación
del bachillerato versa sobre el síndrome de Moebius.
¿En qué consiste el síndrome?
Es imposible mover los músculos de la cara. Por eso
se le ha llamado cara de
máscara: no puedo sonreír ni hacer ninguna mueca, ¡ni tan
siquiera parpadear!
¿Eso pone en peligro tu vida?
No, pero me han operado para centrarme la mirada y
para recolocarme la mandíbula.
¿Cuándo supiste que eras distinta?
A los seis años: por la calle me miraban, y yo me
miraba en el espejo...
¿Qué te decían tus padres?
Estuve en la UCI al nacer, y ellos supieron qué
tenía desde el primer mes: soy la menor de tres hermanos.., y han sabido
criarme con normalidad, sin avergonzarse de mí y dándome confianza y libertad.
Diles algo desde aquí.
¡Gracias!
Soy el resultado de cómo me habéis educado: tengo amigos, voy al instituto, me
gusta estudiar, salir, la música, el cine...
No te has encerrado en ti misma.
No, ¡soy muy extrovertida!
¿Se burlaban de ti los niños?
Eso es pasado y se olvida. ¡Peor son los adultos, esas miradas en las que veo rechazo !
¿En qué momento lo has pasado peor?
Fue cuando... Perdón...
¿Te emocionas?
Sí...
Pues luego me lo cuentas, Marta... Dime, ¿qué te
dicen tus amigos?
Me aceptan así, por eso somos amigos.
¿Cuánta gente tiene síndrome de Moebius en España?
Somos unas 125 personas diagnosticadas, quizá
seamos unas doscientas.
No es mucha gente.
Está entre las diez enfermedades más raras: uno de
cada 150.000 nacimientos. En España, tres o cuatro bebés al año.
¿Os ayuda el Estado?
Las operaciones de los ojos y la mandíbula se
consideran estéticas..., y no te ayudan.
¿Desde cuándo se conoce el síndrome?
Lo describió en 1853 un médico alemán, Paul Julius
Moebius: parálisis congénita de los músculos inervados por los nervios craneales
6 y 7.
¿Qué nervios son esos?
Los que inervan músculos oculares y faciales.
Durante la gestación, se desarrollan mal..., no se sabe por qué. Y no destinan
dinero para investigarlo: somos pocos...
¿Tiene cura?
No. Sólo tratamientos de logopedia y fisioterapia
para estimular y mejorar algo. Y me pongo lágrima artificial en los ojos para
humedecerlos, por la falta de parpadeo.
¿El síndrome de Moebius presenta grados diversos de
intensidad?
Sí, y el mío es básico. Algunos padecen disglosia:
no pueden tragar, y se alimentan por sonda o botón gástrico. O nacen con pies zambos
o dedos pegados.
¿Es hereditario?
No, no se transmite genéticamente.
¿Cómo imaginas tu vida futura?
No pienso en eso, vivo al día. Sí me gustaría estudiar
algo de música, también odontología...
¿Y qué tal los novios?
Soy joven, ya se verá... Pero me gustaría formar
una familia, claro que sí.
¿Qué te gusta hacer?
Ver películas románticas. ¡Me encanta Titanic! He
hecho ya tres cruceros por el Mediterráneo... Y me gusta la música.
¿Tienes algún cantante favorito?
Me gusta mucho David Bisbal: he ido a tres
conciertos y tengo una foto con él.
¿Cómo lo conseguiste?
Mi madre contactó con el promotor, le explicó mi
caso, ¡y él estuvo encantador!
¿Me cuentas aquel momento duro?
De los 2 a los 16 años estuve en un colegio privado,
era mi mundo, me gustaba..., pero como bajé el promedio de mis notas, por mis
operaciones..., pues no me dejaron seguir allí.
¡Cabritos! Perdón, tenía que decirlo...
¡Más que lo he dicho yo._! Tuve que irme a otro
instituto, separarme de tantos amigos... Me sentí fatal, muy triste.
¿Lloraste sólo por dentro... y también por fuera,
Marta?
Me cayeron algunos lagrimones, sí... ¡Pero ya estoy
bien! Y pienso seguir estándolo.
dilluns, 14 d’octubre del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)






